L’olor és una de les formes més potents de memòria. Una fragància pot fer-te reviure un moment concret amb una intensitat que cap fotografia o so pot aconseguir. De cop, una olor pot transportar-te a la cuina de la teva infància, a un estiu llunyà o a una persona que ja no hi és. Aquest fenomen és tan comú que gairebé tothom l’ha experimentat alguna vegada. Això passa perquè el cervell processa les olors d’una manera especial. A diferència d’altres estímuls sensorials, l’olfacte està connectat directament amb l’amígdala i l’hipocamp, zones relacionades amb les emocions i la memòria.
Aquesta connexió directa fa que els records associats a una olor siguin més vius, emocionals i duradors que els evocats per altres sentits.A més, moltes olors s’emmagatzemen sense que en siguem conscients. No cal parar-hi atenció en el moment perquè quedin gravades: el cervell les registra automàticament, sobretot quan van acompanyades d’emocions intenses, com la felicitat, la nostàlgia o fins i tot la por. Per això, anys després, una olor aparentment insignificant pot desencadenar una allau de records. Els objectes que ens envolten poden convertir-se així en autèntics guardadors de records olfactius. La roba, els llibres vells, la fusta d’una casa o fins i tot la pell d’una persona acumulen olors que expliquen històries. En aquest sentit, l’olfacte no només ens ajuda a reconèixer el món, sinó també a connectar amb el nostre passat i amb les emocions que ens defineixen.
Deixa un comentari